Els hàbits culturals de les llars a Badalona

El qüestionari, tal i com es va apuntar anteriorment, disposava de tota una secció destinada a conèixer la freqüència amb la que els progenitors desenvolupaven 29 activitats que, consideràvem, eren una mostra prou diversa i contrastada d’activitats culturals i de lleure. La classificació de les llars en funció de la seva participació en aquestes activitats –que, recordem, es mesura a través de la declaració dels mateixos adolescents- es va portar a terme a partir de la creació d’una nova variable que recollia el grau de participació unitari de la llar segons el següent esquema:

grau_unitari_participacio_llar

Tal i com es pot apreciar, a l’hora de determinar el nivell de participació unitari de la llar, s’optà per assimilar-hi la categoria més freqüent. Així, per exemple, tant era si tots dos progenitors participaven habitualment en una determinada activitat o si només ho feia un dels dos de manera regular: el grau de participació unitari s’assumí que era Sovint. En aquells casos on només hi havia resposta per a algun dels membres de la llar, s’optà per assimilar el grau de participació del progenitor del qual es disposava d’informació al del total de la llar.

Els resultats, un cop realitzada la recodificació, indiquen que les activitats amb major difusió entre les llars dels nostres enquestats són, per aquest ordre, veure la televisió (97.4%), escoltar música (90.4%), escoltar la ràdio (89.1%) i connectar-se a Internet (87.5%).

L’assistència al cinema, la visita a museus, la compra de llibres o la lectura de revistes són activitats que es realitzen amb una freqüència que podríem qualificar d’esporàdica. Per altra banda, cal destacar que 6 de cada 10 llars mai van al teatre o a concerts de música moderna, i que l’assistència a concerts de música clàssica o l’òpera es situa al voltant del 10-20%. I en activitats com la lectura de llibres o la compra de diaris, si bé la categoria més freqüent és Sovint, es percep certa fragmentació en els hàbit: així, per exemple, en gairebé un terç de les llars no es llegeixen ni es compren mai llibres.

Tot i que aquests resultats no són estadísticament extrapolables a la resta de llars de Badalona doncs, recordem, representen un sector molt concret de població -famílies amb fills escolaritzats en 4t curs d’E.S.O-, cal destacar que sí conformen l’aproximació més exhaustiva que, a dia d’avui, s’ha realitzat a la participació cultural i de lleure en la ciutat. 

VEIEU TAULA ADJUNTA:

Participació en activitats culturals i de lleure de les llars de Badalona

Els resultats de la taula anterior, però, ofereixen una visió descriptiva i molt general de les llars on viuen els joves enquestats. En cap cas, però, s’ha obtingut una visió relacional que permeti determinar si, per exemple, les llars que més temps dediquen a veure la televisió són aquelles on menys es llegeix o, per contra, són unes llars que participen intensament en altres àmbits culturals i de lleure. En aquest sentit, es va portar a terme una Anàlisi de Correspondències Múltiples, tècnica estadística que permet reduir la dimensionalitat de les dades i, alhora, obtenir aquesta visió relacional. Per a aquells no habituats a l’Estadística, només apuntar que aquesta tècnica el que fa és obtenir noves variables que identifiquen les grans tendències de les dades.

De la mateixa manera, l’Anàlisi de Correspondències Múltiples requereix una definició molt acurada d’allò que es vol explicar, doncs els seus resultats i les posteriors conclusions que es puguin extreure només seran vàlides per a aquell àmbit de definició. En aquest sentit, aquest tipus d’anàlisi és molt sensible a valors extrems, això és, categories amb un nivell de freqüència molt baix. La seva inclusió pot distorsionar els resultats globals i amagar o deixar en un segon terme possibles relacions o homologies molt més significatives entre variables.

Des d’aquesta perspectiva, es va definir un nucli central de pràctiques culturals que servissin de base per poder trobar diferències prou significatives entre llars. Així, es va decidir no incloure en l’anàlisi variables com l’assistència a l’òpera, o algunes de les pràctiques amateurs (fer teatre, tocar un instrument o cantar en una coral o grup), atesa la seva baixa penetració, i sí d’altres que podien articular-se en la vida quotidiana familiar. De la mateixa manera, atès que es buscava era una diferenciació de llars en quant a hàbits culturals, allò que corresponia a àmbits més relacionats amb l’oci -com poden ser les sortides familiars o la pràctica esportiva- o les relacionades amb l’àmbit professional –llegir per motius de feina o ús de l’ordinador en l’àmbit laboral- tampoc es van incloure. Aquestes variables,doncs, jugaran un paper suplementari.


variables_actives_i_suplementaries

L’Anàlisi de Correspondències Múltiples va permetre identificar tres grans tendències a l’hora de caracteritzar la participació cultural de les llars:

  1. una primera gran divisió entre aquelles llars que participen culturalment i aquelles que no ho fan.
  2. una segona entre aquelles llars que tenen una participació més domèstica, enfront aquelles que presenten un major nivell de participació cultural fora de la llar.
  3. per últim, una tercera divisió en funció de l’ús i la intensitat que fan d’Internet. 

L’aplicació d’una altra tècnica estadística –Anàlisi Jeràrquica Ascendent– basada en aquests tres factors va donar com a resultat la identificació de 4 grans tipologies de llars, que poden ésser ordenades en funció del seu grau de participació en activitats culturals i de lleure i, com veurem més tard, també pel seu grau de capital cultural, mesurat aquest a través de la variable nivell d’estudis.

En els dos extrems d’aquesta ordenació trobaríem les llars de participació limitada (13,9%) i les llars de participació intensa (22.7%); entre totes dues, es situarien dues tipologies –llars de participació esporàdica i domèstica i llars de participació moderada– que, si bé podrien assimilar-se a un nivell de participació mig, difereixen en la intensitat i en els àmbits en els que hi participen.

tipologies_llars

En les properes quatre entrades descriurem quines són les característiques de cadascuna d’aquestes tipologies.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: